Manifest 11 de setembre 2005

Sense concessions

Els Països Catalans viuen immersos en un procés de reforma del model d'estat autonòmic que comportarà retocs en els estatuts d'autonomia sobre el cual se suporta I'imperialisme espanyol. Mentre, el model francès continua amb el centralisme més brutal. Però un i altre cas, per moltes reformes que es facin, es basen en la subjugació del nostre poble. Els partits defensors del sistema constitucionalista espanyol mantenen una falsa pugna al Principat amb I'únic objectiu de l'interès partidista i amb la intenció de consolidar un estatut de mínims que en cap cas pot donar resposta a la voluntat de sobirania del poble català. Al País Valencià, I'estatut pactat entre el PP i el PSPV és tota una ofensa perquè al marge de consagrar el País Valencià a la submissió de I'imperialisme espanyol, aprofundeix en la divisió política dels Països Catalans i atempta contra la Ilengua reafirmant el segregacionisme lingüístic.

Davant aquesta situació, en què els partits nacionalistes tenen un grau elevat de responsabilitat per la seva possible col·laboració en la negació de la sobirania del poble català, cal dir no sense concessions al simple reformisme autonomista, i apostar per un avenç en la construcció d'estructures d'estat pròpies per al nostre país. El poble català no vol un estatut de mínims d'una autonomia imposada sinó el dret a decidir. Exigim el nostre dret a I'autodeterminació, per decidir el nostre futur. I des de la sobirania poder proclamar no un estatut, sinó una constitució de poble Iliure i just. Els partits nacionalistes que han col· laborat fins i tot amb la dreta espanyolista hereva del feixisme franquista ens enganyen quan asseguren que no hi ha cap més camí que el minso estatut d'autonomia que només serveix per gestionar les engrunes sota la bota de I'imperialisme espanyol i francès.

Ni ens conformem ni ens conformarem. Els drets nacionals no es demanen ni es negocien, s'exerceixen.

Si volem evitar I'expoliació econòmica a què estem sotmesos, si volem un repartiment més just de la riquesa, si volem viure en una democràcia real, participativa i no la farsa actual que és la democràcia representativa, si volem una societat que aboleixi el patriarcat, si volem la reunificació territorial de la nostra nació des de Salses a Guardamar, des de Fraga a Maó, la Iluita sense concessions és imprescindible L'espanyolisme té moltes cares, però la mateixa voluntat d'anihilar-nos. Des de la dreta més cavernícola del PP d'Aznar a la del PSOE que amb el fals "talante" de Zapatero ens volen vendre sopars de duro. Aquesta gent són I'enemic. No ens regalaran res. La Ilibertat caldrà guanyar-la i no només en la Diada, I'Onze de Setembre, sinó cada dia de I'any. El nacionalisme botifler i I'espanyolisme ens han volgut fer creure durant molts anys que no hi havia conflicte. I el conflicte hi és i la Iluita dels independentistes d'esquerres el farà surar per poder afrontar-lo i superar-lo aconseguint la sobirania. La construcció nacional des del carrer la mobilització, el treball municipal i en altres institucions i el treball ideològic és el camí cap a aquesta fita, construint una majoria social favorablea a la independència I el socialisme.

Però que ningú s'equivoqui, volem la sobirania nacional no només per tenir un estat, un document d'identitat català. La sobirania és un dret col·lectiu irrenunciable, però també ha de ser una eina al servei de I'individu. Una eina per millorar les condicions de vida. Volem la sobirania nacional per desfer-nos de les polítiques neoliberals que imposen I'imperialisme francès i espanyol. Per fer front a una globalització del sistema capitalista neoliberal que ens normalitza la pobresa, que ens normalitza una precarietat laboral que mai podrem considerar acceptable. Volem la sobirania nacional per canviar un sistema que ens expulsa de les ciutats amb I'especulació urbanística que dispara els preus mantenint multitud d'habitatges buits, que manté una societat patriarcal amb la discriminació i el sotmetiment de la dona i amb la xacra de la violència contra ella, que rebutja I'altre, el nouvingut, simplement porquè és diferent. Un sistema que alimenta el militarisme. que aposta per I'armament en la solució de conflictes. Un sistema que fomenta el consumisme compulsiu i que com a conseqüència té en la destrucció del medi ambient un camí sense retorn. Per tot això volem recuperar la nostra sobirania arrabassada per la força de les armes. Només la independencia i el socialisme garantiran la nostra pervivència com a poble i els nostres drets socials.

Hem de defensar la nostra cultura, la nostra identitat, la nostra llengua davant els atacs permanents d'espanyols i francesos. Però el mateix passa amb el nostre territori sempre en perill pels interessos deis dos estats. Ho demostren projectes que res tenen a veure amb l'interès nacional, l'interés del nostre poble, però que ens volen imposar. És el cas de la línia de molt alta tensió de Bescanó a Baixàs, l'autopista d'interconnexió elèctrica entre I'estat espanyol i el francès.

La mobilització popular va frenar el transvasament de I'Ebre, però la Iluita continua per evitar el del Xúquer.

S'evidencia cada cop més la perillositat de les centrals nuclears imposades al nostre país. I no oblidem el TGV que trinxarà de cap a peus el país, o amenaces permanents com les que suposen les ampliacions dels ports de Barcelona i València, el quart cinturó de l'àrea metropolitana barcelonina, el destructiu pla de carreteres de Mallorca i el recentment aprovat Pla Territorial Insular d'Eivissa al servei de les empreses urbanístiques o el ja gairebé imparable túnel de Bracons.

La combinació de la nostra Iluita i la solidaritat com a poble amb altres que com nosaltres treballen per I'alliberament nacional i la justícia social ens donarà la clau de la Ilibertat. La unitat es fa imprescindible en aquest objectiu. Unitat en els espais de Iluita nacional entre els que es consideren independentistes i d'esquerres. I unitat entre els pobles per trencar els barrots dels estats, els barrots de les presons de pobles.

Només així ho aconseguirem. Amb el treball unitari i la Iluita sense concessions fins la independència.

VISCA LA TERRA LLIURE!

Comissió Independentista Fossar de les Moreres